Memories d'un phoskyto. 1ª entrega
Memories d'un Phoskyto es la primera obra maestra literaria del Doctor Penjoll, con la que consiguió el prestigioso premio Xodos de literatura.
Be si tingués que fer un resum breu pel que he fet aquest recolliment de frases ho definiria com avorriment , ja que l´ únic que penses quan estàs en una classe de humanitats és ( Açò quina sortida tindrà?) i dones voltes al cap i la única resposta que et ve al cap és anem a culturitzar-nos (quin gran gag), per això les classes tenen dues cares , la primera escoltar al professor i la segona (que és la més habitual en el meu cas) estar al tanto de si el pesao farà alguna pregunta magistral de cultura general, be tan general que fins Franco es riu ( la segona parida del pròleg), o de si algun alumne o professor fa gags o simplement cagades dins de la classe, de aquelles que les fas sense voler, però de vegades son tan divertides , en recordo ara una que no la posaré en el pròleg perquè les meves mans es cansen de escriure i d´altres coses ( clar al no tindre nòvia) i no cal avançar frases , ja que sinó açò en volta de ser un pròleg seria un argument i escriuria massa, pel que trencaria el meu esperit i el del mon iep (la ley del mínimo esfuerzo i si puede ser menos). Per cert son les 22:57 una hora me.....
Continuará...
Esta obra se basa en hechos reales, recogiendo frases célebres de personajes más o menos célebres, comentadas por el propio autor.
La obra se dividirá en 9 entregas (aunque estamos buscando el último artículo, perdido con el paso de los años). Comenzamos.
La obra se dividirá en 9 entregas (aunque estamos buscando el último artículo, perdido con el paso de los años). Comenzamos.
Pròleg
Be si tingués que fer un resum breu pel que he fet aquest recolliment de frases ho definiria com avorriment , ja que l´ únic que penses quan estàs en una classe de humanitats és ( Açò quina sortida tindrà?) i dones voltes al cap i la única resposta que et ve al cap és anem a culturitzar-nos (quin gran gag), per això les classes tenen dues cares , la primera escoltar al professor i la segona (que és la més habitual en el meu cas) estar al tanto de si el pesao farà alguna pregunta magistral de cultura general, be tan general que fins Franco es riu ( la segona parida del pròleg), o de si algun alumne o professor fa gags o simplement cagades dins de la classe, de aquelles que les fas sense voler, però de vegades son tan divertides , en recordo ara una que no la posaré en el pròleg perquè les meves mans es cansen de escriure i d´altres coses ( clar al no tindre nòvia) i no cal avançar frases , ja que sinó açò en volta de ser un pròleg seria un argument i escriuria massa, pel que trencaria el meu esperit i el del mon iep (la ley del mínimo esfuerzo i si puede ser menos). Per cert son les 22:57 una hora me.....
Continuará...
posted by Sr_thompson at 1:01 p. m.
No se alarmen, la primera entrega es la más floja de todas
quien se tiene que alarmar? crees que esto tendrá seguidores a parte de los contributors?
Tampoco creo que todos los contributors lo sigan, solo los que saben de que va la cosa y conocen a los protagonistas
Como licenciado en Humanidades, opino que la unica salida que veo en la carrera es a la profesora de psicologia social.
Ah, quimerart es interesante. A partir de ahora a pintar todos como locos para vivir.