MIRA QUI PARLA PER TELÈFON (gran gag)

EL PERSONATGE PEPEPAQUIÀ

Entrevista amb Joan Francesc Mira
per Fullo

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, professor de grec, ciutadà compromés, agitador cultural i polític ocasional nasqué a la ciutat de València l’any 1939. Haguera pogut nàixer l’any en què vam nàixer gairebé tots, l’any 40. Sembla, però, que des del seu naixement ja estava disposat a transitar per camins propis i no gens convencionals.
J. F. Mira viu a Castelló, en un «maset» amb jardí i estatuetes davant, horteta amb encisams i creïlles darrere, i decorat amb plats d’Alcora per dins. El localitze prop del migdia i, amablement, em fa compartir el café telefònic amb ell del dia següent. Heus ací la conversa. No té desperdici.

Fullo: Com t’ha vingut el gust per aquesta faena que fas ara? Què estàs preparant?

J.F. Mira: Ara mateix estic preparant dues coses: el primer és la meua jubilació a la UJI, perquè ja hem toca, després de molts de anys fent classes “diferents” als alumnes, fer-los activitats com dir paraules de grec o llatí i treballs per entregar que no llegia mai perquè estava ocupat en altres temes molt més importants per al País Valencià. No es ironia ni prepotència dir què sóc el millor en el camp del estudi dels Borja, que tots sabem ací, i per això estic tractant per segon tret el “codi dels Borja”, una idea original i única que tractarà sobre la imatge dels borja i la seua llegenda del sant grial; ningú a tractat aquest tema per problemes religiosos, i ami m’atrau molt ja que actualment fan falta novel•les històriques amb cert misticisme religiós. Un tema important per als símbols de identitat col.lectiva, ja que els Borja son patrimoni cultural del nostre País.

F.: I en allò que pertoca als símbols d’identitat col•lecti¬va, a banda de com sorgeixen, es podria donar, o no, al¬gun conflicte entre símbols d’aqueix tipus dins d’una ma¬teixa cultura?

M.: En definitiva tot comportament és simbòlic: sempre expressa quelcom més que la seua funció instru¬mental, per exemple, els comportaments familiars, a més de ser¬vir per a un intercanvi normal, expressen entre nosaltres una estructura jeràrquica. En qualsevol lloc hi estructura jeràrquica (en blogs, política,..), a on uns manen i altres només poden contribuir, si se’ls deixa; jo estic a favor dels contribuïdors, que puguen exposar les seues idees lliurement, sense censura, no només merdetes de comentaris que no ajuden al col•lectiu. Tots els llocs tenen símbols (banderes, himnes,...) y deuen ser respectats.
F.: Parlant de respecte, com veu el tractament dels professors d’Humanitats en aquest blog?
M.: De forma personal, estic un poc indignat per el tractament superior que rep el senyor Amador; jo deuria ser la senya d’ identitat d’aquest blog, ja que reuneixo les principals característiques: triomfador, frikat, intel•lectual, lluitador dels drets valencians, el millor historiador dels Borja... però respecte la decisió. Vull ficar-me en contacte en algun administrador per fer-li entendre la meua importància per al ressorgiment del blog a escala del País Valencià.

F.: Retornant al tema, els símbols són manipulables, no? Com es manipulen? Qui els manipula?

M.: Són manipulables absolutament. Mira, en el moment en què projecten un símbol estrany, pot haver-hi un conflicte (clar exemple en el fris de foradejoc). Però, pot haver-hi un altre tipus de resposta: una alienació en la que tu arribes a trobar-te representat per allò que no reflecteix una característica cultural teua; es lo que te passa a tu, encara que no es la teua cultura autòctona, els filòsofs tan alineat i vols ser contribuïdor, per sentir-te representat. Assimilant aqueix símbol inicialment estrany, assimiles la cultura vehiculada per ell. És a dir: a través d’aqueix símbol, t’obliguen a que et consideres allò que no ets. I això és manipulació (quan es imposat, tot depèn del individu). Per posar un exemple, Amador en ffpp; ell t’ arrastra a les seves idees de canviar el món i manipula als humanistes,segons la meua valuosa opinió; o el lema “loco yo? Loco los demàs” t’arrastra a pensar que els altres estan equivocats i tu tens el poder per a ensenyar-los el error. Jo seria més la imatge del triomfador, que surt a TV3 tots les matins, que fa “best-sellers” i sap i estudia la cultura occidental grecollatina.
Per altra banda, allò vehiculat pel símbol i que t’aliena, no és sols una cultura estranya: poden ésser també els valors i comportaments d’una classe social diferent. Per exemple, quan la necessitat de consumir certes coses que li han donat un prestigi a la burgesia es projecta sobre les classes populars, és, també, perquè aquestes s’identifiquen amb aquella a través dels símbols. O quan es carrega de brodats i pedreries una imatge religiosa, po¬sem per cas, això també reflecteix els valors socials d’una classe aristocràtica.
Respecte a l’última part de la pregunta (qui manipula els símbols?), evidentment el qui té el poder de manipular-los, clar espill els administradors de un blog, per citar un exemple conegut. I aqueix poder va, ho vulguem o no, lligat a la possessió de poder econòmic i/o polític. Això ho podràs veure la resposta en el video de you yube.
F.: Podries precisar un poc més la relació entre símbols dominants i símbols dominats?

M.: No, perquè tot això està en el meu llibre “la puta del rey” a on, com es veu clarament en el titol, tracta sobre els símbols dominants i dominats, tot des de la figura dels Borja, importantíssims per a tots; és un llibre imprescindible per a tots els valencians i està en totes les llibreries més famoses de Castelló a un preu mòdic.




Declaracions en altres mitjans de difussió intelectual: